Una parella jove acabava de signar la compra del seu primer pis a Mallorca. La cuina, oberta al saló i d’un any escàs, a les fotos no es veia malament, i amb les presses de la compra no l’havien pogut mirar bé. El primer dia que van entrar a casa amb calma, amb la cuina suposadament neta i endreçada, es van adonar del desastre: el taulell inflat, humitats, un revestiment que s’embrutava sol, una extracció que no funcionava i, per acabar-ho d’adobar, un tros del terra del bany ficat dins la cuina. Van decidir canviar-la sencera. Van arribar a nosaltres pel boca-orella: l’empresa instal·ladora de confiança amb què treballem els va recomanar DLG com a projectista, i a partir d’aquí vam portar tot el disseny i la reforma de la cuina, de la primera mesura a l’últim cargol. L’objectiu era replantejar-la de zero perquè aguantés l’ús diari i aprofités cada centímetre d’un pis petit; la illa, que avui és el centre de la casa, encara no era als seus plans.
Resum del projecte
- Ubicació: Mallorca
- Tipus d’habitatge: primer pis d’una parella jove, acabat de comprar (pis petit)
- Tipus de projecte: reforma completa d’una cuina oberta amb integració d’illa
- Mida: cuina de mida mitjana en un pis petit
- Solució contractada: disseny i reforma de cuina + elements a mida
- Objectiu principal: una cuina duradora i ben resolta que aprofités el centre buit amb una illa per treballar, guardar i menjar, amb més frigorífic i emmagatzematge fins al sostre
- Termini d’execució: dos mesos i mig, des de la primera mesura fins a l’últim cargol
- Elements clau: illa central amb zona per menjar · frigorífic americà · columna d’electrodomèstics · rentaplats · tancament a sostre amb portes fetes de costats de columna · grup filtrant ocult · electrodomèstics en inox i forn per a pizza a 350 °C · taulell porcellànic (Dekton) amb segellats cuidats · LED als tiradors gola i al sòcol integrat a la domòtica de la casa
La cuina abans de la reforma: què fallava
La cuina només tenia un any i a les fotos de l’anunci passava per nova, però de prop semblava molt més vella. El taulell, de baixa qualitat i mal rematat, s’havia inflat: l’aigua havia entrat per les juntes amb el sòcol i al voltant de l’aigüera, i el tracte rebut havia acabat d’agreujar el dany. El revestiment de plàstic de les parets s’embrutava amb facilitat i sumava a la sensació de deteriorament. Hi havia a més problemes d’humitat que calia localitzar, i el terra estava barrejat: sota els mobles hi havien posat el mateix paviment del bany, i la resta era el de la resta de la casa, amb el desnivell entre tots dos. De tot el que van veure aquell primer dia, va ser el que més els va xocar.
En ser una cuina oberta, l’extracció era un altre punt feble: la campana no tenia prou capacitat i, en un espai a la vista, una campana convencional tampoc no encaixava amb l’estètica que buscaven. I després hi havia els problemes d’ús: poc emmagatzematge, mobles que no arribaven al sostre, un frigorífic integrat massa petit per a les seves necessitats, cap rentaplats i, sobretot, un gran espai buit al centre de la cuina. No era una cuina especialment gran, però aquella superfície estava completament desaprofitada.
Què necessitava la parella de la seva nova cuina
És la cuina del primer pis d’una parella jove, i un pis petit, així que cada decisió havia de sumar dues coses alhora: durar i aprofitar l’espai. Cuinen tots dos, encara que no alhora, i volien poder menjar tant a la cuina com al saló. Volien materials que aguantessin l’ús diari sense tornar a inflar-se ni tacar-se, mobles fins al sostre per guanyar emmagatzematge i ordre, un rentaplats i un frigorífic gran; a ella li feia especial il·lusió tenir-ne un d’americà. I tenien clar que volien formar una família: la cuina havia de ser un lloc on estar junts, no només on cuinar. El que no tenien clar era com, i aquí és on va entrar la illa.
La reforma: una cuina oberta amb illa en un pis petit
El projecte es va resoldre replantejant la cuina de zero: nova distribució al voltant d’una illa, columna d’electrodomèstics, mobles fins al sostre i materials triats per a l’ús real, aplicant solucions a mida només on de debò marcaven la diferència i buscant en cada punt la manera més econòmica d’aconseguir el mateix acabat.
La illa de cuina: mides, passos i zona per menjar
La illa no la van demanar ells: la vam proposar nosaltres. Quan DLG va arribar a l’obra i va escoltar com volien viure la casa, el gran espai buit del centre de la cuina demanava a crits convertir-se en el punt de trobada. En aquest pis la cuina és el nexe entre el saló i la zona de nit: tothom que va d’un costat a l’altre hi passa. Una illa allà és el lloc on qui cuina té companyia i on la família està junta en un espai molt ben aprofitat, a més de sumar superfície de treball, emmagatzematge als mobles baixos i un lloc per menjar.
La principal por de la parella era que la illa quedés “un pegat” en una cuina que no era gran, i al principi no n’estaven gens convençuts. Per ajudar-los a veure-la, vam pintar el contorn del taulell a terra amb cinta, els vam preparar uns renders i els vam explicar com la farien servir cada dia i quant emmagatzematge hi guanyaven. Amb això es van decidir. La vam dimensionar mantenint amples de pas còmodes al seu voltant, de manera que es pot circular i obrir tots els mobles sense nosa; al costat de menjar els mobles són de menys fons i el taulell vola, de manera que s’hi asseuen sense portar les cames encongides; i vam portar la instal·lació elèctrica fins a la illa per posar-hi endolls. És el que converteix una illa bonica en una illa que es fa servir: avui hi mengen amb la mateixa comoditat que al saló.
La resta de la cuina es va reorganitzar al voltant: una columna d’electrodomèstics per agrupar forn i microones en vertical i alliberar taulell, el rentaplats —que la cuina no tenia— en una posició còmoda respecte de l’aigüera per a l’ús diari, i el frigorífic americà de més capacitat integrat a la línia, amb la presa d’aigua connectada al sistema d’osmosi.
Mobles fins al sostre per guanyar emmagatzematge
Amb la nova distribució i els mobles alts portats fins al sostre, l’emmagatzematge va créixer a tota la cuina. El buit sobre el frigorífic americà, que al catàleg no té solució per a un frigorífic d’aquesta mida, es va aprofitar amb un moble a mida que completa el tancament i manté la línia contínua.
El tancament a sostre tenia dues dificultats. La primera, l’altura de les portes: les estàndard no hi arribaven i fabricar-les íntegrament a mida encaria el projecte. Les vam resoldre fabricant-les a partir de costats de columna: una mica més cares que unes portes estàndard, però molt més econòmiques que unes totalment a mida, amb exactament el mateix aspecte final. La segona, les proporcions: en portar els alts al sostre quedava massa espai entre la zona de treball i els mobles alts, així que vam elevar lleugerament tota la cuina amb perfils de fusta fins a ajustar la composició.
Frigorífic americà, columna d’electrodomèstics i grup filtrant
En una cuina oberta l’extracció es veu i se sent, i aquí a més no funcionava. En lloc d’una campana convencional hi vam instal·lar un grup filtrant ocult dins d’un moble alt: desapareix a la vista i té una capacitat de succió superior a la de la campana anterior. Perquè rendeixi de debò vam ampliar també el forat d’extracció, de manera que el cabal necessari circuli sense restriccions. Forn i microones van quedar a la columna d’electrodomèstics, i el rentaplats i el frigorífic americà, integrats a la línia amb la resta dels fronts.
Els electrodomèstics els van triar en inox, amb una excepció que explica com cuinen: el forn és negre. Els agrada fer pizza a casa, així que els vam recomanar un forn pensat per a això, el Teka Maestro Pizza, que arriba als 350 graus que una pizza necessita per quedar com en un forn de llenya. En aquell moment només estava disponible en negre, i van preferir el forn adequat abans que el color a joc. Integrat a la columna, el contrast queda com un detall intencionat i no com una peça despenjada.
Taulell de Dekton, revestiment i terra
Aquí hi havia l’origen del deteriorament, així que va ser on més cura vam posar. Per al taulell van veure i tocar diverses opcions i es van quedar amb un de porcellànic, Dekton, pel material, la veta i la resistència: aguanta l’aigua, la calor i els cops de l’ús diari. El vam muntar cuidant especialment les trobades amb el sòcol i el perímetre de l’aigüera, que és per on havia entrat l’aigua: ben rematats i segellats perquè no torni a passar. El revestiment de plàstic de les parets es va renovar per un acabat adequat per a una cuina, que es neteja bé i no envelleix amb l’ús.
Les humitats es van estudiar a part: en vam localitzar l’origen i les vam resoldre, comprovant que no tenien relació amb el terra. El terra es va tractar com una actuació independent: vam retirar el paviment del bany que hi havia sota els mobles i vam deixar el de la casa a tota la cuina, anivellat i continu, de manera que la cuina oberta enllaça amb el saló sense canvis de material ni de nivell.
Il·luminació LED integrada a la domòtica de la casa
La il·luminació va anar més enllà de l’habitual. Un dels dos és informàtic i estava muntant el seu propi sistema domòtic per al pis, així que vam buscar la manera que la llum de la cuina en formés part. Vam instal·lar tires LED a tots els tiradors gola, que dibuixen una línia de llum contínua a cada front, i al sòcol, a més de la llum sota els mobles alts per a la zona de treball. Tot integrat amb la seva domòtica: els LED es poden encendre per detecció de moviment, juntament amb altres llums de la casa, i regular-ne la intensitat i el color al seu gust des del mateix sistema. De dia és una cuina neta i endreçada; de nit, amb la llum baixa als tiradors i al sòcol, la cuina oberta es converteix en la millor part del saló.
Solucions a mida sense disparar el pressupost
En aquest projecte la part a mida es va concentrar en tres punts: el moble sobre el frigorífic americà, les portes de tancament a sostre fetes a partir de costats de columna i l’elevació de la cuina amb perfils per ajustar les proporcions. Són el tipus de detalls en què les solucions de cuina a mida marquen la diferència entre una cuina que “gairebé” tanca i una que encaixa al mil·límetre.
Igual d’important va ser saber on no gastar. A la cantonada s’hi volia instal·lar l’equip d’osmosi; un moble cantoner específic era més car i, a més, aquell espai quedaria ocupat per l’equip. Hi vam posar un moble convencional: allotja l’osmosi, l’acabat visible és exactament el mateix i la parella es va estalviar aquells diners. És la lògica de tot el projecte: no va ser una cuina de gamma d’entrada, però gràcies a aquestes solucions enginyoses a mida es va quedar molt lluny del pressupost d’una cuina de gamma alta amb el mateix resultat.
Abans i després de la cuina amb illa
El resultat és una cuina completament diferent amb la mateixa superfície: el centre buit es va convertir en una illa on es treballa, es guarda i es menja, amb pas còmode al voltant i endolls a mà. Hi van entrar per primera vegada el rentaplats i un frigorífic americà amb aigua d’osmosi, els electrodomèstics es van agrupar en columna i els mobles tanquen fins al sostre, amb molt més emmagatzematge i una imatge neta i contínua. El taulell de Dekton, els segellats cuidats, el revestiment renovat, el terra unificat amb el de la casa i les humitats resoltes ataquen d’arrel el que havia fet malbé la cuina anterior en només un any, i el grup filtrant i la llum LED a tiradors i sòcol, integrada a la seva domòtica, acaben de fer que la cuina oberta es vegi, es faci servir i es netegi com cal. Tot en dos mesos i mig, des de la primera mesura fins a l’últim cargol: la primera cuina del seu primer pis, i aquesta vegada feta per durar.
Ha passat un any des que vam acabar i la família que volien formar ja ha arribat: avui són tres, i la illa és on estan junts mentre un dels dos cuina. D’aquells dubtes del principi no en queda res. Ens ho van resumir així: “Sort que et vam fer cas, Claudia. La illa ha estat una bona decisió, tot el que s’ha fet a mida ha quedat genial i no es nota que al principi no eren portes.”
Vols una cuina amb illa al teu pis?
Si la teva cuina té un espai al centre que no aprofites, poc emmagatzematge o materials que no han aguantat, encara que el pis sigui petit, podem ajudar-te a valorar si necessites una reforma de cuina, una solució a mida o una combinació de totes dues. Explica’ns com és la teva cuina i t’orientem sense compromís.
